Skip to content

Transcripció trobada amb l’alcalde Pere Parés

Agost 30, 2011

(ENCARA PENDENT DE REVISIÓ FINAL)

Versió per descàrregar

De cara a facilitar les tasques de transcripció de l’àudio, els 4 col·laboradors de l’assemblea indignada del Masnou respondran als noms Ind. 1, Ind. 2, Ind. 3 i Ind. 4, l’il·lustríssim senyor alcalde, Pere Parés, a P.P. i el tinent d’alcalde, Jaume Oliveres, a J.O.

Com que les tasques de transcripció són molt lentes, s’ha desglossat el document en les diferents temàtiques de manera, que ara fins a 4 persones podran estar treballant alhora i així, potser anem més ràpid…

INTRODUCCIÓ

Ind 1:- La voluntat d’aquest qüestionari és posar de manifest algunes reflexions de la població respecte a temes que ens afecten a totes i obtenir respostes i eines d’actuació per tal de fer de l’activitat política una activitat conjunta.

Ind 1:- Totes les preguntes han estat elaborades i consensuades en Assemblea i en les diferents comissions, i són una expressió clara de la necessitat de transparència i proximitat en la gestió dels bens comuns.

Ind 1:- Es prega que totes les respostes siguin el més clares, concises i breus possible.

Ind 1:- (refernint-se a la gravadora) Més que res pel tema de la transcripció i tot això..

P.P:- Vale. Sí, sí, sí.

Ind 1:- Les hem repartit una mica en temes.

P.P:- Jo en aquí les podré respondre, el que pugui respondre perquè n’hi ha algunes que igual necessiten doncs,…

Ind 1:- Clar, tot el que no sigui consulta de dades i tot això…

P.P:- Sí, consulta de dades. O fins i tot, matisar coses, no?

Ind 1:- Per això. Sí. Per això, també se t’havia enviat via instància per si haguessis de consultar dades o coses que quedessin pendents. No hi havia problema.

Ind 2:- De totes maneres, sempre les preguntes… Tot això estarà obert… És a dir, Que si demà veiem que, ostres mira què: o hi ha una modificació o ostres mira potser no hem vaig expressar com jo volia… Sempre estarà obert a l’aforament, perquè es pugui rectificar qualsevol cosa, afegir… No hi ha cap problema en aquest sentit.

Ind 1:- Aleshores, comencem així amb el qüestionari?

TRANSPARÈNCIA

Ind1:- El primer tema que voldríem parlar és sobre:

1. Seria possible que es publiqués l’ordre del dia del ple amb més antelació per tal de fomentar més la participació? Es podria disposar encara que fos d’un esborrany de l’acta de cada ple com a mínim una setmana abans del següent ple on s’aprova aquest? Sabem que es triga entre un mes i un altre per exemple per donar el vist-i-plau. Si poguéssim retallar aquest període.

P.P:- Mira, hi ha ple cada tercer dijous de cada mes. Pe tant, la convocatòria és automàtica: Cada tercer dijous de cada mes doncs, hi ha un ple i llavors en el ple van els temes que han passat per comissions informatives. Tu em parles de tenir l’ordre del dia abans?

Ind1:- L’ordre del dia de tenir-lo una setmana abans.

P.P:- L’ordre del dia es penja quan es convoca. Quan es convoca el ple. El mateix dia quan es convoca.

J.O:- De totes maneres, hi ha uns terminis: Hi han unes comissions informatives abans i és tot molt apretat.

P.P:- De fet de vegades es convoca el ple que fins i tot no se sap totes les mocions que hi han en aquest moment per convocar. Home aviam, nosaltres el que sí que volem fer, en aquests quatre anys, és reformular el reglament, el reglament orgànic principal, que és el que preveu tots aquests terminis. Però bueno, aviam, jo el que sí que us dic és que cada tercer dijous hi ha ple i que el ple és automàtic entre cometes, normalment. I que l’ordre del dia es publica la setmana anterior: el divendres de la setmana anterior.

J.O:- S’ha hagut de produir les comissions informatives, perquè estiguin a l’ordre del dia. Han d’haver finalitzat perquè s’hagin aprovat seguint els dictàmens perquè vagin al ple. És complicat. Treballem amb un temps molt curt.

Ind1:- L’altra part de la pregunta és:

1. Si es podria disposar encara que fos d’un esborrany de l’acta de cada ple com a mínim una setmana abans del següent?

P.P:- L’acta s’aprova en el ple següent.

Ind 1:- Per això, un esborrany no demanem l’acta oficial sinó un esborrany per saber.. és que passen dos, tres mesos fins que…

P.P:- No, no, no. L’acta la podeu tenir al ple següent una vegada estigui aprovada. Nosaltres no podem donar una cosa que no estigui aprovada.

Ind 1:- No no. Demanem un esborrany, no demanem l’acta oficial, sinó un esborrany.

P.P:- Sí, però l’administració amb esborranys no funciona. El que sí que podem tenir és un acta: si el ple és el dijous següent, doncs el divendres pel dematí, l’acta queda per aprovada.. Amb alguns matisos: com dèiem abans, on potser alguna paraula era una altra. És el ple el que té la potestat d’aprovar o no aprovar l’acta. Per tant amb esborranys, no. A vegades nosaltres veiem l’esborrany abans del ple!

J.O:- És que amb aquest tema hi ha hagut unes certes dificultats amb la butlleta de protecció de dades.. Amb la publicació en les acte de dades personals de persones que no són càrrecs públics… També té una certa complexitat alhora de publicar-ho. Vull dir que, no és automàtic el procés: Ha d’haver-hi una revisió per part de la secretària de que no surtin dades privades, etcètera, etcètera.. Vull dir, que no és tant fàcil.

P.P:- Però l’acta una vegada aprovada sí què és gairebé automàtic descarregar-se-la.

Ind 1:- Molt bé. Doncs passaríem a la següent pregunta:

2. Creu que la ciutadania ha de saber en què s’inverteixen els impostos i recaptacions de l’Ajuntament? Seria possible presentar uns pressupostos entenedors per a tothom?

P.P:- Sí.

J.O:- Pels regidors també, eh!

P.P:- Sí, està clar. Ho ha de saber.

J.O:- Inclosos pels regidors, eh!

P.P:- Sí. Sí. Estem d’acord. Una cosa és el pressupost formal: lo que et diu, el pla: doncs fem això,.. i l’altra és fer-ho entenedor. Fer-ho entenedor a través de… No sé com, no? Però fer-ho entenedor. Hem de ser capaços de donar-li un format, a part del que puguem aprovar en el ple. Que la gent pugui veure bé en el web, al lletrero municipal, etc. i que sàpiga gràficament aquests són els ingressos, aquestes les despesa i les despeses són per aquesta categoria, etcètera. En això estem d’acord.

Ind1:- La tercera seria:

3. Es respondrà al qüestionari de transparència (l’ITA) des de l’Ajuntament del Masnou? L’ITA, l’Indicador de Transparència dels Ajuntaments, és un recull de punts.

J.O:- Jo diria que són els que van donar el premi a Sabadell i a Sant Cugat.

Ind 1:- Tenim una mostra, si voleu que us la fem arribar..

P.P:- Sí, sí. Deixa-m’ho perquè això és una entitat internacional amb la qual t’has d’adherir amb un conveni previ. Nosaltres, si més no, això ho tenim com a finalitat. A nosaltres ens agradaria arribar a aquí. El que passa és que el trajecte per arribar a aquí no és ni de dos, ni de quatre, ni de sis dies. Aquí hi ha molta feina per arribar a aquí.

Ind 1:- Reafirmem que és constructiva aquesta reunió. Més que res, posar en comú.

P.P:- Sí, sí. En aquí hi han ajuntaments: el de Sant Cugat, el de Sabadell, .. Que l’any passat van ser anomenats per aquesta franquícia/entitat i, aleshores, n’hi han uns quants.. i ens agradaria arribar-hi.

4. Donarà a conèixer el patrimoni de l’ajuntament, la seva utilització i les propostes per a un millor aprofitament en benefici del poble?

P.P:- El patrimoni municipal? És que és públic, el patrimoni municipal.

Ind1:- D’acord.

5. Quin criteri es segueix per l’adjudicació dels plecs que posar en concurs l’ajuntament? Quin seguiment i voluntat de transparència faran dels pressupostos que en deriven de l’adjudicació? En cas de retard o mala gestió del projecte, d’un resultat insatisfactori o deficient, quines mesures s’apliquen?

P.P:- Home, n’hi ha molts de criteris, n’hi ha moltíssims, com ara: la suficiència de la companyia, el temps d’execució del concurs, el cost econòmic,… N’hi ha moltíssims! I llavors, cada concurs respon a uns criteris diferents. Una cosa és un concurs, per entendre’ns, de neteja de carrers i, una altra cosa és un concurs per donar el menjar a les escoles bressol…. És a dir, cada concurs té la seva especificat. El que sí que és veritat és, que tot això ve molt emmarcat doncs, pel règim que tenen les administracions. Els concursos van, en quant a que són universals: els criteris de publicitats, els criteris de garantia, etc. Però els criteris, cada concurs, són uns criteris diferent. Depenen de l’objector del concurs.

J.O:- I a la quantia.

P.P:- Sí, i en quant a la quantia econòmica, és veritat.

Ind 3:- Perdón. Estos listados, ¿se publican o están publicados en la web del ayuntamiento o en algún lugar?

P.P:- Hi ha el perfil del contractant, sí, sí. Podeu buscar-ho en el perfil del contractant. En allà, cada vegada que hi ha un concurs públic, hi ha totes les bases i com es puntuaran cadascun dels criteris. Sí, sí.

Ind 1:- Aleshores, arrel d’això:

5. Quin seguiment i voluntat de transparència faran dels pressupostos que en deriven de l’adjudicació? En cas de retard o mala gestió del projecte, d’un resultat insatisfactori o deficient, quines mesures s’apliquen? O sigui, a partir de que s’ha adjudicat, el seguiment que se’n deriva com està plantejat?

P.P:- Però de quin tipus de concursos m’estàs parlant?

Ind 1:- En general.

P.P:- Sí, sí. Un exemple. Hi ha un exemple: l’any passat es va intentar fer un concurs de la neteja diària i de les escombraries. Aquest concurs té un impacte de 15 milions d’euros. Per tant, el seguiment d’aquest concurs és un seguiment important. Si s’hagués fet, hagués sigut un seguiment important: a través d’una comissió amb tècnics, amb raó de tants polítics, etcètera. No es va arribar a fer. Ara, per exemple, tenim un tema, que és l’escola bressol on la gent no està contenta. Doncs ara mateix, estem fent un seguiment amb els pares de l’escola bressol que diuen que no estan contents amb el menjar. Hi ha una comissió de seguiment de tot això que arribarà a unes conclusions.

Ind 1:- Aleshores, es fa la comissió a partir del que passa…

P.P:- No, no! Depèn de què. Hi han unes causes que són objectives que són tècniques, que diu que l’empresa no ha complert amb el que estava previst. Doncs això, és una causa objectiva. Hi han d’altres que no ho són no: que no pots imputar a l’empresa de totes les causes que passin, no? Que depenen de cada concurs, de cada objecte,.. Depèn… És una mica obert. Aquesta pregunta és tant complexa! Fins i tot, si em permeteu a mi m’agradaria matisar-la molt per escrit.

Ind1:- Sí, sí, cap problema.

Ind 2:- D’acord.

Ind 4:- Em sembla bé.

J.O:- Hi ha hagut, com dèiem, un problema amb la contractació de la neteja. Que portem 4 anys de retard i ha quedat desert, una altra vegada. I, això, és un problema molt greu. Perquè s’han fet balanç, ens els plens, de causes. Ha passat també amb la jardineria. I llavors, diem-ne que les raons dels fets acumulats són considerables, ara! I en això, hem de donar-hi sortida perquè no podem estar 4 anys més prorrogant un contracte que tenia que haver sortit la licitació fa 4 anys, no?

P.P:- Sí. Sí. La neteja és un dels evidents… Què respon a un concurs mal fet.

Ind 3:- Un añadido: Esta comisión de seguimiento, ¿qué requisitos se necesita para que se forme? ¿una denuncia de la ciudadania a través de una instancia?

P.P:- No, no. A ver, por ejemplo, no són comisiones políticas y abiertas. Per exemple, en el cas de l’escola bressol, hi han uns pares que ens han exposat una necessitat de millorar el menjar. El concurs no ho reflecteix que el menjar ha de ser d’aquesta manera.. Però els pares estan molt inquiets. Aleshores, nosaltres hem obert una comissió de seguiment amb l’empresa, amb tècnics de l’ajuntament i amb els pares. No és una comissió que estigui establerta, però nosaltres hem decidit fer-ne un seguiment. És una decisió política.

Ind 2:- En tot cas amb voluntat de…?

P.P:- Ha estat una decisió política.

Ind 3:- O sea, ¿que no hay un reglamento? ¿a tantas denuncias se abre una comisión? ¿o es voluntad política?

P.P:- No, no, no.

Ind 2:- D’acord.

Ind 4:- Seria possible que es fes?

P.P:- També hi ha els jutges el que diuen, eh. És a dir, quan hi ha una cosa que no funciona també actua el Síndic de Greuges, actua la justícia d’instància, actuen les associacions de veïns,… Si hi ha un tema que funciona malament, les associacions de veïns són les primeres que ho diuen, no? I són les primeres que es personen com a entitat. Reglamentada de forma correcta i escolta aquesta cosa no acaba de funcionar. Sempre estem amb diàleg permanent amb aquestes coses. Com a mínim és la voluntat. El carrer Sant Miquel, jo recordo, ara et parlo de batalletes però, com jo recordo, quan es va fer l’urbanització del carrer Sant Miquel no es va fer res que els veïns del carrer Sant Miquel, no sabessin. Fins i tot, el temps de començar les obres.. Es va pactar tot això: quan us va bé que comencem? comencem en aquesta meitat o comencem en aquesta altra? I a vegades a aquestes coses, jo crec que és més un valor que no pas una forma. La comissió és un tema formal però, en canvi, al incorporar aquest valor de fer les coses amb certa proximitat i amb sentit comú no és un tema formal, és un tema de valor.. Escolta no facis res sense com a mínim sense parlar-ho, no?

Ind 1:- D’acord. Com li farem arribar si tinguessis qualsevol cosa que volguessis afegir després sempre ho podrem afegir després.

P.P:- D’acord.

Ind 1:- Doncs seguim:

6. Es declara el patrimoni dels càrrecs públics electes quan aquests prenen possessió i quan finalitzen la gestió pública? On es pot consultar?

P.P:- Sí. Sí.

Ind 1:- On es pot consultar?

P.P:- Això ja no ho sé, però que jo ho he declarat. Sí.

Ind 1:- O sigui que és públic totalment?

J.O:- Públic.. No sé si ho és de públic, eh!

P.P:- Públic no ho sé. Però què està declarat, sí.

J.O:- Això ho té sota custodia la secretària de l’ajuntament i del govern civil.

Ind 1:- O sigui que es pot arribar a fer una consulta d’això?

P.P:- No ho sé. Que nosaltres ho hem declarat, ho hem declarat quan entrem i quan sortim.

Ind 1:- D’acord.

P.P:- I si no ho declarés, no pots prendre possessió.

J.O:- Es declara patrimoni, renda, tot.

P.P:- La renda,.. Tot. Tot. Tot.

J.O:- Els deutes que tinguis,.. Tot.

P.P:- Es declara tot. Però, jo recordo que eren com unes 12 planes, perquè us en feu una idea.

Ind 1:- D’acord.

J.O:- No sé si és públic, per això. Abans de comentar-ho… Jo sé que està custodiat per la secretària…

7. Donaran a conèixer les mesures i decisions que vagin a adoptar? Per quins medis?

P.P:- Home, si no donem a conèixer les mesures.. estem, si em permets l’expressió, estem morts. Vull dir que, quan fem una cosa s’ha de justificar el perquè la fem. Amb quins medis? Amb els medis que tinguem: Des del tu a tu, parlant amb la gent, al web o al butlletí municipal.

Ind 1:- D’acord.

8. Creu que el llenguatge polític és entenedor pels ciutadans?

P.P:- En general?

Ind 1:- En general.

P.P:- Jo crec que no. Ara, a quin llenguatge polític et refereixes? Al llenguatge administratiu o al llenguatge que utilitzem?

Ind 1:- En general, també. Tots. Des de que comença una campanya fins que quan ja…

P.P:- Mira en aquí voldria fer un matís: No tothom que juga a futbol és futbolista i per tant aquí hi han primeres i terceres divisions. Jo exerceixo la política. L’altra dia ja es va veure, no? Jo tinc el meu treball, des de fa 49 anys, i no el penso deixar. Per tant, aquí sí que hi ha un nivell que és el dels polítics mediàtics, els que surten per la televisió, que a vegades es pot entendre perquè han de donar un missatge molt concret en un espai de temps molt curt. I en aquí pot ser entenedor. Però sí que estic d’acord en que no arriba. El llenguatge no és correcte. La gent, jo crec que té ganes de sentir: el què, el com i el quan. Aquestes tres coses. I aquestes tres coses no queden clares. Estic d’acord. Comparteixo la reflexió.

Ind 1:- D’acord. Vale. Aleshores, pensa en modificar-ho o encarar-ho de…?

P.P:- No. És a dir, quan hi ha una “crisis econòmica” hi ha una crisis econòmica no hi ha una “desaceleración”. Sí? Si és aquest el tema, no?

Ind 4:- Bueno, sí. Vale…

P.P:- Va per aquí, va per aquí. Tot Europa estava prenent mesures per la crisis i nosaltres estàvem en una “desacceleración”.

Ind 4:- Nosaltres no ho pensàvem en aquests termes. Hi ha partits polítics que ho plantegen d’una forma o una altra i això, a nosaltres, ens és igual. Ens és igual que sigui un partit o un altre. Nosaltres ho plantegem com a ciutadans que ens és igual.

P.P:- Però jo t’estic posant un exemple, que crec que queda claríssim que el llenguatge no era l’adequat a la situació i llavors, doncs això i que a més a més, 15 dies abans hi havia un debat televisat entre l’exministre d’economia i el que volia ser ministre d’economia del Partit Popular, no? Un deia que tot era mentida i l’altre deia que tot era veritat. I en aquí es va evidenciar bastant una mica que el que s’estava explicant no quadrava amb lo que després et deien. Hi havia una manca de llenguatge.

Ind 4:- I aquestes diferències en la forma d’expressió, vostè no creu que això genera molta confusió en la població?

P.P:- O i tant! Sí, sí.

Ind 4:- Realment, la població no pot confiar en ningú, no? Perquè realment és difícil, no? Un diu una cosa, un altra la contrària, i moltes vegades el llenguatge que s’utilitza…

P.P:- Bé, aquí hi ha el criteri de la gent de confiar en un o en l’altre. Això és un criteri. Però.. això és un criteri. Però sí que és veritat, sí.

Ind 4:- Doncs potser aquí valdria la pena d’intentar mirar,..

P.P:- De dir les coses pel seu nom, jo crec, no? Encara que siguin dures.

Ind 2:- El llenguatge de poder expressar les coses objectives, no? O sigui, que de fet un plantejament polític pugui …

P.P:- Però les coses mai seran objectives per ningú, eh!

Ind 2:- Però és que haurien de ser-ho, almenys hauria de ser la tasca.

P.P:- Haurien de ser-ho, sí. Però poden ser objectives per mi i estic segur que per tu mai ho seran..

Ind 2:- Sí, però aquí és la subtilesa del llenguatge, no? Però si grups de persones consensuen unes postures tenen molts matisos. No és l’opinió d’una persona. Llavors, el fet que es puguin enfrontar dues posicions tant contradictòries entre sí… I bé, jo no vull fer referència al fet de la crisis com a tal, perquè es poden parlar dels colors, i no estem parlant d’una cosa que després ha sigut o s’ha donat en el futur i que després ha sigut veritat o ha sigut mentida.

P.P:- Home, crec que s’ha demostrat, no?

Ind 2:- Sí, no només s’ha demostrat. No només s’ha demostrat.

P.P:- Per desgràcia.

Ind 2:- I tothom ho diu, no? Sí. Però, vull dir que, una cosa és parlar d’alguna cosa que té una transcendència de: “es que estic parlant de coses futures”. És més una qüestió de llenguatge, no? És a dir, hi ha dues postures i no acaba d’haver res objectiu que puguis dir: a doncs, em crec un o em crec l’altre.

P.P:- I jo pregunto: És bo o és dolent el fet que hi hagi vàries postures sobre el mateix?

Ind 4:- Es bo, és bo.

Ind 2:- Clar. És boníssim.

Ind 4:- Però clar, nosaltres ens informem després. És a dir, els polítics doneu una informació, nosaltres, la ciutadania en general, jo crec que busca informació per altres llocs i arriba a que per exemple: a que aquesta crisi econòmica darrera hi ha una crisi financera mundial, causada per l’especulació, etcètera, etcètera. Ho sigui, anem molt més enllà, i aleshores veiem que des de la política tot això no es gestiona o no es diu com s’hauria de dir. Ja gestionar, no ho sé.. També veiem la dificultat de la gestió, eh! Això està clar, la ciutadania és prou intel·ligent.. Però sí que la ciutadania es queixa o troba aquesta mancança de sinceritat. És com si el polític no confiés en explicar aquesta realitat a la ciutadania. I llavors, la ciutadania se sent enganyada i estafada perquè ens enterem igualment, no? És una mica aquesta.. Hi ha una dificultat, no?

P.P:- Jo crec que quan hi han situacions adverses, i la Segona Guerra Mundial conté alguns exemples, de lideratges, on diuen la situació és aquesta i el camí per sortir és aquest altre.. I llavors, doncs se’ls hi diu les coses com són, no? Jo recordo el discurs famós d’en Winston Churchill ¡¡(no s’entén)!! va ser un discurs doncs de que va, és a dir, va dibuixar la situació amb tota la cruesa que era: estem tocats, estem fotuts però ens en sortirem, i la gent hi va confiar en aquell discurs, va confiar en aquella realitat que ell intentava projectar sobre, sobre, sobre l’esdevenir col·lectiu; i jo crec que no és solament de llenguatge sinó que també és de lideratge, i es a dir hi ha molts de factors.

Ind 4:- I també han canviat els temps.

P.P:- I tant, totalment, totalment!

Ind 4:- Perquè clar, ara la informació es belluga d’una altra manera, s’ha de tenir molt en compte.

P.P:- Sí, sí, sí, la informació..

Ind 4:- És molt diferent…

Ind 1:- Perdoneu que us talli, però es que si no ens allargarem massa a una sola pregunta. No, no, és perfecte, és perfecte! i et convidarem a continuar.

Ind 4:- Va molt bé perquè justament és aquesta la dificultat no) de, de..

Ind 2:- Sí..

Ind 1:- Perfecte. aleshores us demano si us plau deixem aquesta pregunta oberta, com podem també, omplir-la amb més dades que ens facis arribar, vale? Canviaríem una mica de terç, vale? per deixar una mica el tema de la transparència i entrar a la participació, vale? Ho hem arranjat una mica així. No és exactament delimitat a transparència i participació i tot això.. Però bueno, que entenguis que fem un petit canvi de terç, vale? Aleshores, la pregunta seria:

[NOTA]: Sembla que no es va formular la darrera pregunta: 9. Creu que el web de l’Ajuntament informa prou i de forma clara? Quins plans té per millorar-la?

PARTICIPACIÓ

1. Creu que s’han de tenir en compte les reflexions conjuntes de la ciutadania a l’hora de fer i acceptar propostes? I com?

P.P:- Sí, clar.

Ind 1:- Contàvem amb el sí.. Com ho faríem?

P.P:- Sí, clar, clar. Home, aviam.. S’han d’explorar, ara aquí diré una cosa que em diràs: “No, això ho dius per quedar bé!” Però s’ha d’explorar al màxim tot el que ens permet la llei a Espanya. I m’interessa molt dir a Espanya,eh! Per això: totes les lleis. I des de les consultes, s’han de fer en coses que tinguin una certa rellevança. Potser podríem matitzar aquí què es rellevant per tu i que es rellevant per un altre, però coses que tinguessin una certa rellevança.. Com? A través dels consells de participació, a través d’un canvi.. No se abans.. (En aquí m’enrrotllo una mica, vale?)

Ind 1:- No, no, no posa res.

P.P:- (si m’enrrotllo, em talles) En aquí tenim un reglament orgànic municipal que és molt antic. La darrera revisió és va fer en el any 2002. I en el reglament es barregen coses del funcionament del ple, dels grups, de la corporació, amb coses de participació. I nosaltres el que creiem és que s’han de fer dos coses diferents: per una banda el ROM, el que nosaltres li diem el ROM (el reglament orgànic municipal) i per l’altra, el reglament de participació. S’han de fer dos coses diferents. Ja hi ha alguna iniciativa i ja ho hem vist i nosaltres doncs, li donarem suport de fer un reglament de participació. Què ha de mirar al reglament de participació? A hores d’ara no ho sé. Però si que lo que et diré és que ens hem d’emmirallar una mica amb els que funcionen por ahi, no? Que és, diguéssim, el dret que tenen les entitats de rebre doncs, una resposta més o menys, matitzable, però més o menys ràpida i la prepondolència d’aquesta resposta. I que tindria que regular tots aquests aspectes. Ara el tenen, ara el tenen, eh! Però no està regulat en un mateix..

Ind 1:- Vale, no està regulat..

Ind 2:- En un marc..

P.P:- ..en un marc..

Ind 4:- Considera que és una prioritat, això? Poder fer aquest reglament?

P.P:- N’hi ha moltes de prioritats.

Ind 4:- N’hi ha moltes.. I aquesta podria ser una?

P.P:- Jo crec que pot ser una de les moltes prioritats. No t’ho sé dir, no t’ho sé dir si serà demà o dintre de 15 dies.

Ind 4:- No, no! Amb tanta..

P.P:- Saps el que ens passa? Tot el que ens passa ara en aquests moments no és algu que en dos anys o en menys es curi o veiem una solució..

Ind 4:- Està clar, no?

P.P:- i que..? Però sí, nosaltres tot això ho tenim previst. Quan? Quan puguem.. Pensa que aquestes coses, és lo que dèiem abans, van una mica lentes.. perquè es crea una comissió per fer això, generalment aquestes comissions evolucionen lentament, o ràpidament depenent del context que hi hagi, és a dir, si estem parlant de pressupostos el grup municipal treballarà els pressupostos en aquell moment determinant..

Ind 4:- En aquestes comissions de treball només participen..?

P.P:- els grups polítics.

Ind 4:- els grups polítics?

P.P:- (Hola Nando)

Ind 4:- Es contempla la possibilitat de que participin entitats?

P.P:- Amb les comissions municipals? No. Però en els consells, que ja n’hi han, els consells de participació, sí.

Ind 4:- No són vinculants.

P.P:- Manem?

Ind 4:- No són vinculants.

P.P:- Els consells de participació?

Ind 4:- Sí..

P.P:- No. Però aviam.. si no són vinculants..

Ind 4:- Ho són, moralment.

P.P:- Ho són, moralment. És a dir, en un consell.. És a dir, podem estar.. Per exemple, un tema concret: podem estar d’acord o no, des de l’estament polític, amb l’eslògan de la festa major però, no entra en el nostre camp.. Això ho ha decidit una comissió de festes el “Estem cremats” que no estic criticant eh! Però és un exemple. El que no farem nosaltres és dir: “doncs no engeguem aquest eslògan i en triem un altre”… Doncs que sí que tenen bastanta vinculació.

Ind 1:- D’acord.

P.P:- Sí.

Ind 1:- Doncs passarem a la següent pregunta:

2. Creu que la gent del poble ha de poder manifestar al consistori les seves reflexions i participar en l’aprovació de les lleis i propostes que fà el seu partit polític?

P.P:- En la primera és: en manifestar la seva..? Sí, sí.

Ind 2:- La primera és: Manifestar al consistori les seves reflexions i participar en l’aprovació de les lleis i propostes que fa el seu partit polític?

P.P:- Sí, sí, sí. A manifestar, sí. I a participar doncs, també. El com, no ho sé. Però, a participar jo crec que tothom té dret a participar. El com no t’ho sé dir.

Ind 1:- S’hauria de trobar.

P.P:- S’hauria de trobar, sí.

Ind 4:- Però és un tema pendent, no?

P.P:- Sí, sí.. El que passa que,.. (Quan apagueu això, us explicaré pensaments personals..) Però evidentment, després de 30 anys de democràcia a Espanya, si que fa falta una sacsejada en alguns temes.. Jo sempre.. A mi m’ha agradat molt tot el sistema anglosaxó… Perquè, en aquí no ens arriba, no? Però en allà quan que es fa algun referèndum, que són vinculants, en allà no solament estan preguntant sobre la pena de mort de l’estat de Florida si no que estan preguntant sobre 50.000 coses, no? El que passa és que en aquí a Europa ens arriba que el resultat del referèndum ha estat que per 52% doncs, no aboleixen la pena de mort. Això és el que arriba a aquí Europa, no? Però en allà tries el fiscal, el jutge, el sheriff, tries el governador, i la càmera de representants és una càmera de representants de veritat. I llavors allà, els càrrecs tenen el seu territori i donen comptes en el territori. Si al territori diu: “doncs no m’agrada”, tries un altre i ja està. Tindríem que avançar, però no podem obviar que som un país Mediterrani i arribar a aquí costarà, eh!

Ind 1:- D’acord.

Ind 4:- Escolta, aquí el que passa és que l’economia no es trasllada.

P.P:- Mana?

Ind 4:- No es trasllada l’economia en aquest tema de participació, no? És molt curiós, no? Ho faig com a una reflexió, ara mateix. És a dir, si que es fa en els països anglosaxons tal qual ha comentat,..

P.P:- Val, val.

Ind 4:- Ho sigui, si es fa, es busca aquesta participació per segons quines coses però, no..

P.P:- Però, es que ja és un valor del sistema. Això ja és un valor del sistema.

Ind 4:- Amb qüestions econòmiques, no es busca.. Amb les decisions relatives a l’economia no es busca aquesta participació, no?

P.P:- Bueno, no ho conec. Però lo que sí que conec és que, per un Watergate cau un ministre, i que per algú relacionat amb una becària hi ha una Pitchman.. I que les comissions d’investigació del Senat al cap de 10 minuts, és lo que dèiem abans, tens l’acta en els quioscos per un cèntim de dolar. Per una comissió d’investigació, sigui del que sigui. I són obertes! No són públiques, perquè no hi cap la gent, però les estas veient per televisió, eh! Tindríem que arribar en aquí, és a dir, jo crec que aquest seria el model, no? El model anglosaxó. Els models més avançats que tenim a Europa copien algunes coses. Bueno, ja em conformaria d’arribar a aquí. Encara que fos amb 5 o 6 anys, ja hem conformaria, ja. Personalment i políticament.

Ind 1:- La següent pregunta que t’anàvem a fer és molt arrelada i va molt seguida de l’anterior i mig l’has contestada, però té la fem i avera si així l’acabem de completar:

3. No creu que les qüestions realment importants pels habitants del Masnou haurien de dur-se a consulta popular i què el seu resultat hauria de ser vinculant? De quines eines vinculants disposa la ciutadania per participar activament en les decisions polítiques? Es treballarà en un canvi cap a un model més participatiu? És just el que estàvem parlant ara mateix per això te la voldríem acabar de fer i així les omplim.

P.P:- Si, no, aviam, aquí a Espanya el govern té una legislació determinada. Nosaltres com a poble si volem fer una consulta aquesta ha d’estar autoritzada pel ministeri corresponent. Llavors, si hi hagués algun tema, em sembla que va ser a un poble, no recordo a quin poble, es va fer una consulta sobre un projecte urbanístic per fer una rambla o una riera o…, si, d’això fa uns 2 anys que es va sotmetre a una consulta, llavors el govern va assumir moralment el resultat. Ara hem de suplir en valors el que no podem suplir en lleis.

Ind 1:- I aquest tipus de reacció per part de l’Ajuntament del Masnou es podria donar?

P.P:- Si, si és un tema que realment arribem a la conclusió tots plegats de que és un tema….

Ind 1:- Llavors l’Ajuntament faria costat a la decisió….

P.P:- Si, si…

Ind 4:- Es planteja la pregunta de manera que no sigui l’Ajuntament el que faci la consulta sinó que sigui la població que considera necessària fer una consulta, llavors independentment de quin sigui el partit polític que governi en aquell moment, que la ciutadania tingui la opció a demanar aquesta consulta i que l’Ajuntament ho faci, simplement perquè ho demana la ciutadania

P.P:- Simplement perquè ho demana la ciutadania?

Ind 4:- Clar…., o de forma legislada, i que ademés el resultat d’aquesta consulta sigui vinculant……Aquesta és la idea, que no cal que surti de l’Ajuntament sino que la població pugui tenir la iniciativa de valorar si el que s’està gestionant en aquell moment va amb el sentit que la població vol o preferiria una altra solució…

P.P:-Però sobre temes concrets, o…?

Ind 4:- Temes que afectin a la població en general

Ind 1:- Aquest mateixa rambla de la que parlàvem, si en comptes d’haver sortit de l’Ajuntament hagués sortit de la ciutadania, l’Ajuntament també hagués fet costat o només l’Ajuntament va fer costat perquè ho va demanar ell?

P.P.:- Ho va fer l’Ajuntament

Ind 1:- Per això, i si sortís des de la ciutadania?

P.P:- I per que no pot sortir de l’Ajuntament?

Ind 1:- No, no, apart, apart….

Ind 4:- Pot sortir de tot arreu

P.P:- No, és que fins i tot pot sortir algú des de l’Ajuntament que la ciutadania digui…doncs no…

Ind 4:- Si, però la pregunta és a la inversa, per què no pot sortir algú de de la ciutadania?

P.P:- Les consultes sobiranistes..

Ind 4:- Si, però no són vinculants…

P.P:- Les consultes sobiranistes van sortir de la ciutadania i una mica més i ve el govern civil aquí a tancar els locals

Ind 1:- Però per exemple aquí a Masnou va sortir un “si”, i l’ Ajuntament no va recolzar la decisió que va sortir

P.P:- El govern de l’Ajuntament

Ind 1:- Exactament, la veu del poble té la seva veu i l’Ajuntament que fa respecte aquest veu…la sent, la recolza o només la sent?

P.P:- O té una altra veu diferent?

Ind 2:- El problema és que no hi ha mecanismes.

P.P:- Estic d’acord en que no hi ha mecanismes…

Ind 3:- Espera, ehh…tinc un dubte…dices que se asume la decisión moralmente, porque no hay una ley que lo apoye…

P.P:- No, no…jo comentava, en un moment en que no hi han lleis o que les legislacions no estan prou avançades com ens agradarien, i això és una prova, jo crec que lo que fan falta són valors, és a dir, estem d’acord en que la transparència és una obligació, però és que a més a més no solament ha de ser una obligació sinó que a més a més ha de ser un valor..

Ind 4:- Clar, és que la ciutadania el que es planteja és que no pot dependre de si el consistori que hi ha en aquest moment, tingui aquest valor o no el tingui

Ind 3:- Ahi va mi pregunta: Como depende de la voluntad política, pregunto si se puede consensuar que el ayuntamiento “x” apoye las consultas populares y las tome como propias y aunque no sea una ley pueda ser una norma moral del propio ayuntamiento, como las tradiciones que no estan recogidas en ningún lado

P.P:- Si, si…pero sobre una base, eh..

Ind 3:- Sobre un papel escrito..

P.P:- No no no, sobre una base

Ind 4:- De quina mena?

P.P.- Doncs, per exemple la mateixa base que van fer servir els de les consultes populars sobiranistes….aviam, per que hi hagi una consulta, aquesta consulta ha de ser reglada, no vull dir legal, ha de ser reglada i tenir una participació mínima i la gent no pot anar a votar 2 vegades i ha de saber el que vota, han d’haver-hi interventors… Això actualment al Reglament Orgànic Municipal nostre..ho contempla

Ind 3:- En el último punto de las voluntades de los políticos a respetar esa consulta….Mi pregunta es si a modo de ley-tradición, (Ley-tradición es que no está en ningún papel, sino que el Ayuntamiento dice: Tradicionalmente siempre hemos respetado…, y por tanto se convierte en una especie de ley moral)

P.P:- Si, eso es una posibilidad…

Ind 4:- Pero no da garantías..

Ind 3:- Bueno, las tradiciones dan muchas garantías, cuando alguien rompe una tradición es muy castigado por el pueblo..

P.P:- Depende que sistema cultural

Ind 1:- Si, bueno, tornaríem a les preguntes del qüestionari i deixaríem aquesta pregunta per acabar de concretar…

4. Creu que el sistema democràtic actual representa el poble tal i com diu la Constitució?

P.P.- Mira, jo crec que la Constitució el que fa és instaurar un sistema que jo crec que en aquests moments està desfasat. La Constitució va ser molt vàlida a l’any 76 perquè veníem de on veníem, però en aquests moments…. El que passa és que jo la pregunta que em faig és que si toquéssim la Constitució en aquests moments, tinc la sensació que no seria per canviar això sinó per canviar altres coses… ho dic com a català Però la gent no es sent representada, llavors evidentment aquí algú falla. Fins i tot la gent que vota doncs tampoc s’acaba de sentir… Per tant aquí el perill que té Espanya és que entrem en una dinàmica de…com et diria… “de partido rojo-partido colorao”, no?, “los buenos y los malos” sense que s’acceptin els matisos que hi han a Europa. A Europa tota la societat política és amb molt de matisos i aquí doncs estan…(no se sent el final de la frase) Per tant, doncs jo haig d’entendre que no…

RETALLADES [Transcrit fins el minut 55′]

1. De quina manera i en quin àmbit afectaran les retallades al nostre poble? Preveuen fer retallades en l’àmbit de l’educació? Si és així, quines?

P.P:- Encara no ho preveiem…

Ind 1:- No hi han previstes?

P.P:- No, no és que estiguin previstes, és que encara no ho sabem. Nosaltres fa 15 dies que estem en el govern i per ara les notícies que ens estem trobant són pitjors de les que ens temíem. Fins setembre… jo si vols…no és que m’escaquegi…si vols al setembre o l’octubre tornem a parlar…

Ind 4:- Pitjors en quin sentit?

P.P:- En sentit de dèficit i de deute de l’Ajuntament. Vull dir que es dibuixa el pitjor dels escenaris que nosaltres creiem, eeh….bueno, hi han vies d’estalvi però encara en aquest moment ni jo mateix ni el govern mateix ho tenim tractat..

Ind 1:- Si que hem entrat una mica més en especificar el tema de l’educació, més que res com a tema global perquè entenem com a prioritari…però clar, és que les següents preguntes fins setembre no….es podria fer el recull de totes i aleshores després….

P.P:- Les competències en educació per part del govern són tan limitades que em sembla que no podrem ni ni…llavors l’Ajuntament del Masnou el que té avui en dia són 2 escoles bressol, una escola de música i un centre de formació d’adults i aquest és l’àmbit en educació de l’Ajuntament del Masnou. Llavors que més té?… són els edificis de les escoles (“teips”?) que també són municipals i per tant, el manteniment. Això és el nostre àmbit, tot el que no sigui això nosaltres no tenim capacitat de decisió, en tenim molt poqueta. Si que nosaltres vetllarem… perquè aviam, estem a una vila educadora des de fa ja 110 anys, per tant nosaltres ja ho hem dit, intentarem que aquest valor no es perdi. Com? No ho se…

Ind 1:- Com fins setembre encara estarem mirant…

P.P:- En el moment que tinguem una imatge més precisa dels pressupostos pues podrem…aviam, el que és evident és que els pressupostos 2012 aquí a Masnou seran restrictius, seran més petits que els del 2011

Ind 4:- Però la seva prioritat també és restringir més en sanitat i en educació?

P.P:- Si però ja t’he dit lo que teníem…si vols et dic el que tenim en sanitat…només tenim un inspector de sanitat…això són les competències que te l’Ajuntament…

Ind 4:- En educació, les infraestructures per exemple, o el que tinguéssiu previst de fer, les obres de millora que s’haguéssiu de fer…

P.P:- Les obres de millora no les fem nosaltres, nosaltres només el manteniment, les obres de millora ja ens han dit que es retrasaràn un any com a mínim…..però no són obres de millora municipals, ehh. Hi havia ja un centre que tenia unes obres de millora previstes per començar dintre de 2 anys i s’atrasaran 1 any però no per decisió municipal sinó per decisió del govern de la generalitat

Ind 4:- No és competència de l’Ajuntament?

P.P:- L’edifici és municipal però lo que pertany a l’Ajuntament és el manteniment però la inversió…aviam parlant molt així…lo que compet a l’Ajuntament doncs és: els consums, pintar, adequar, el porter de l’escola també és personal municipal, però si d’aquestes escoles s’ha de fer una ampliació doncs això l’Ajuntament no ho pot assumir i és competència del departament…

Ind 1.- D’acord, passaríem a una següent pregunta dintre del que volem tractar

2. Que passarà amb les urgències de l’ambulatori? Preveu suprimir serveis?

P.P:- Jo mateix vaig anar d’urgències el dissabte passat i jo anava una mica amb el neguit, aviam…la veritat és que gràcies a déu no em coneixen i vaig ser atès fantàsticament i en mig hora. El que sabem és que la qualitat assistencial no ha baixat. El que si que sabem és que s’estan suplint entre ells les vacances i tot això…però no ho sabem oficialment…però l’ambulatori nosaltres no…

Ind 1.- No hi han notícies encara…

P.P:- No, i fins i tot les notícies que tenim són bones notícies. Per ara sembla que s’aguanta la qualitat assistencial..és a dir, que lo que baixa una mica serien els serveis administratius, per ara. Però aquestes són noticies que encara no són oficials, perquè tenim pendent una trobada amb el cap de l’ABS perquè ens ho expliqui ben bé aviam que hi ha…

Ind 1.- O sigui que està per tractar encara…

P.P:- Si, si…però el que ens ha arribat és de parlar…(…?)

Ind 1.- Vale, perfecte.

3. Com afectaran les retallades als serveis socials (beques pel menjador, beques pels llibres, etc, o a l’accés a l’habitatge per a persones necessitades, ajudes per la immigració i la integració, ajudes a persones amb dificultats a causa de la crisi…) Creu que es pot prioritzar l’atenció a les necessitats bàsiques de les persones, per davant d’altres menys importants per a la seva dignitat?

P.P:- Si,si si, no volem que afectin les retallades a tot el que és el tema social, de fet són partides que van creixent des de fa, fa 3 anys. Hem aprovat una partida de llibres i de beques de menjador doncs que era important,aprovar vull dir la concessió eh, no no, vull dir, això no tindria que afectar. Abans es veuran, abans es veuran altres partides afectades que no pas aquesta, com la de comunicació, per dir-te alguna.

Ind 4:- Es preveu que els serveis socials no es toqui, es deixin…?

P.P:- Fins i tot es reforci.

Ind 1:- Vale.

P.P:- Aquesta es la voluntat eh, tant de bo la puguem complir, però, estem treballant amb aquesta voluntat.

Ind 4:- Per que, es competència de l’Ajuntament els serveis socials?

P.P:- Serveis Socials a l’Ajuntament, si senyora, aquí si hi ha una competència. Es a dir l’Ajuntament té en aquests moments 4 assistents socials, tot un equip, el que s’en diu la…, el ABS, Àrea Bàsica de Serveis Socials, el que li correspon a l’Ajuntament aquest primer pas perquè es l’administració que està més a la bora, doncs d’anar a avaluar a la persona, d’anar a fer els primers assumptes. Després hi han coses que es canalitzen cap a un cantó o cap a l’altre, però en aquí si que l’Ajuntament té un paper.

Ind 4:- Respecte a l’habitatge social, clar hi ha aquesta dificultat entre la propietat privada no, i la gestió que es pugui fer per disposar d’habitatges per a les necessitats de la població (ENTREN A DONAR-LI UNA NOTA AL ALCALDE) vostès contemplen gestionar aquesta qüestió d’alguna manera? Perquè em sembla que no hi ha gaire d’habitatge social disponible no?

P.P:- Habitatge social.

Ind 4:- Si, seria l’habitatge aquest que esta a disposició de persones que necessiten un habitatge, que necessiten amb urgència un habitatge.

P.P:- Jo en aquí voldria dir que, com a filosofia general eh, la Administració no pot fer-ho tot, la Administració el que pot fer pot donar suport a Caritas que té habitatge social i donar suport a entitats que estan treballant aquí a Masnou que sí que tenen un pis, estan treballant en pisos socials, eh, ho fem, ho fem; Una cosa és habitatge social i l’altre és habitatge privat de condicions socials per entendre’ns, que la gent tendeix a equiparar habitatge públic, millor dit, com et diria, una cosa és habitatge públic que l’Ajuntament no en té, solament 3 pisos en el “Mercat Vell” i l’altre són habitatges a preus públics, tasats no?

Ind 4:- Seria una via no?

P.P:- Si, si, però això ja ve determinat per llei eh, vull dir, ara en el proper pla aquest de la antiga “DOGI” doncs n’hi ha una sèrie d’habitatges que són de preu, que en diu habitatges públics però que tenen un amo eh, vull dir es venen eh, que no són habitatges que estiguin a disposició de l’Ajuntament. Els únics que hi han aquí a El Masnou són els del sector LLevant, que són propietat de la Generalitat, llavors tenen en aquest tipus d’habitatges doncs qui té el…, aviam puntua més ser una persona del municipi. Els habitatges per a la gent gran que hi han al cantó del que era antigament la “Guardia Civil” i ara hi ha una promoció de també, d’uns quants edificis més, de lloguer, aquesta gent jove de Can Jordana, uns 18 habitatges.

Ind 4:- Això ha canviat…(no s’entén) abans era la propietat municipal..

P.P:- No mai han sigut de propietat municipal, són de propietat municipal sempre que el terra, sempre que l’Ajuntament els edifiqui, però els ajuntaments no tenen capacitat per a … (no s’entén)

Ind 4:- No els poden gestionar…

Ind 1:- Us sembla si continuem, i si de cas després les afegim després al qüestionari?..Clar, voldria…, et farem arribar perquè vegis que si que em aprofitat per capficar-nos nosaltres personalment, però que et farem arribar el llistat oficial del que si que està consensuat, vale?, la part de la resposta que no sigui de la qüestió, més que res per que jo vull representar a tota la resta, vale?, apart d’aprofitar per parlar amb tu. A les hores passaríem a una altre que seria:

4. D’entre els serveis que actualment el nostre poble disposa, quins es veuran afectats per les retallades?

P.P:- No t’ho ser dir…

Ind 1:- Ho deixaríem aquí…

P.P:- Aviam…nosaltres prioritzarem doncs tot el que és serveis socials. Aquesta és la nostra prioritat… i a partir d’aquí doncs… això estarà a davant de tot i ja veurem quan tinguem els números al damunt de la taula ja et diré si hem de retallar o no hem de retallar…que igual arribem a la conclusió que no hem de retallar. D’entrada els polítics ja ens hem retallat els sous…

Ind 1:- La següent pregunta és:

5. És públic al web de l’ajuntament el sou de l’alcalde i dels regidors, però quina és l’assignació per a la partida de dietes?

P.P:- No n’hi ha….

Ind 1:- Quines altres retribucions i en concepte de què les perceben? A part del sou?

P.P:- No hi ha res més. Lo que si hi ha és que si una persona és regidor i…per dir-te algú… en l’exercici de les seves funcions cau i es trenca el peu, doncs si no és de cap mútua doncs lògicament l’Ajuntament ha d’assumir aquesta despesa, però no hi ha cap partida més. No hi han ni dietes…Les partides que hi han ara estan en funció de indemnitzacions, és una indemnització…perquè tothom que està aquí ha de deixar algú…

Llavors hi han de dos tipus: la persona que té una dedicació i la qual té una cotització a la Seguretat Social i la persona que no té una dedicació estàndard…amhhh..aquesta persona doncs cobra en funció de indemnitzacions, no pas per dietas…lo que es va aprovar l’altre dia és tot lo que hi ha

Ind 3:- ¿Cómo es eso? No lo he comprendido…perdón

P.P:- No hay dietas, aqui no hay dietas. Una indemnización es un concepto porque en vez de estar aqui tú podries estar en un altre lloc…

Ind 4:- El sou és com si fos un contracte?

P.P:- Si perquè per exemple els regidors que no tenen dedicació, a l’empresa els hi descompten quan es dediquen en aquí, per lo tant aquesta indemnització lo que va a cobrir és el descompte que a tu et fa l’empresa…Jo quan era regidor (bueno, ho segueixo sent de regidor, no?), quan estava a l’oposició i sortia un momentet (de la feina) i m’anava a mirar qualsevol cosa i s’hi m’estava 2 hores, doncs a mi a final de mes em descontaven les 2 hores d’aquell dia

Ind 3:- ¿Y eso es lo que el Ayuntamiento te paga, esas 2 horas?

P.P:- Si pero no te paga las 2 horas, sino que te paga un sueldo entre comillas como indemnización al mes i ja t’espabilaras tu amb la teva empresa, en concepto de indemnización…

Ind 4:- Això pels que tenen dedicació parcial?

P.P:- Pels que no la tenen. I els que tenen dedicació parcial cobren en funció de les hores i cotitzen en funció de les hores teòriques que s’hi dediquen…per exemple, l’alcalde tindrà (perquè encara no la té) una dedicació del 50%, doncs en aquest cas seran…em semblen que eren 31200 euros bruts a l’any, pues en aquí… jo representa que a fins a on ara jo treballava cobro a partir d’ara i cotitzo la meitat

Ind 2:- La partida total ha quedat reduïda envers del pressupost de l’any passat?

P.P:- Aquesta partida ha quedat augmentada però ha quedat compensada amb les retallades que ens hem aplicat en les subvencions dels partits polítics

Ind 2:- No ho entenc…

P.P:- Tu tens la partida diguéssim de nòmina i després hi ha una partida que és la d’ajudes als grups polítics, que és una altra partida. Aquestes dues partides segons et diu la llei, en el primer ple de incorporació han de quedar estipulades. En la primera hi ha un augment de em sembla que són comparat amb el 2007 d’uns 13000 euros i en la última hi ha un estalvi de uns 15000…no, no…em sembla que no arriba, em sembla que són uns 13000…

Ind 3:- La partida de los grupos políticos? (no se entiende muy bien)

P.P:- Han bajado un 30%. La de los sueldos sube unos 13000 si no recuerdo mal, y en la de los grupos políticos baja lo mismo o más, entonces todo queda más o menos a cero como en el 2007

Ind 1:- Aleshores passaríem a la última pregunta en torn a les retallades:

6. Quina postura té envers els desnonaments? En cas que persones del poble els evitin, quina postura pensa adoptar?

P.P:- Jo…nosaltres intentem ajudar. Tenim ajuts pel lloguer d’habitatges i per fer front a aquestes coses. Nosaltres seguirem dotant aquestes partides. El que nosaltres com a administració i jo com a Alcalde no puc fer és oposar-me a lo que diu la llei. Però gracies a Déu els Ajuntaments no han deixat de dotar d’aquestes ajudes. Si aquí a Masnou és produís el cas, doncs jo no puc ni aturar-ho ni puc fer-hi res…perquè a més a més això va pel jutjat…El que si hi insisteixo és que nosaltres intentarem incidir en que aquestes partides realment vagin a gent que ho necessita de veritat, perquè moltes vegades no van a gent que ho necessita de veritat.

Ind 1:- Però la postura de l’Ajuntament vers les persones que puguin intervenir i ficar-se enmig…

P.P:- Nosaltres no ens hi ficarem enmig.

Ind 1:- Però la valoració serà negativa, positiva o serà cap ni una?

P.P:- Serà neutra. A mi em sap molt de greu que passi això. Em sap molt de greu que una persona hagi de sortir de casa seva…Si nosaltres podem ajudar a aquesta persona a evitar això ho farem amb els mitjans que tenim al nostre abast, que són els ajuts socials…no tenim res més.

Ind 1:- No hi haurà un posicionament públic de l’Ajuntament?

P.P:- Noo, no, no. Lo que si que va haver-hi va ser una moció fa cosa de 3 o 4 mesos que em sembla que va tenir un recolzament molt gran, (ho tindria que mirar, no?), però dels grups que la van presentar i d’altres que li vem donar suport, com el nostre…en quant a moció de principis polítics, no?, quan una persona és afectada amb això, no?…que jo espero que no…

Ind 3:- En la generalitat tuvo muy poco apoyo…

P.P:- En el Parlamento, si.., pero creo que dijeron algo…

(1 minut de divagacions)

ALTRES

1. Quina és la seva opinió respecte l’Assemblea Indignada del Masnou? Com pensa atendre les seves peticions? Està disposat a col·laborar perquè es puguin celebrar actes en espais públics sense que l’assemblea es constitueixi com a associació?

P.P.:- Aviam, màxim respecte. Jo us aconsellaria que us constituíssiu com a associació. És un consell que vosaltres podeu acceptar o no podeu acceptar, perquè tindreu més capacitat, no per fer coses, sinó que nosaltres tindrem més capacitat d’interlocució no? Amb qui sigui, per deixar un permís per fer un espai públic, seguirem respectant sempre que tot el que s’estava fent fins ara,això ho seguirem respectant, sempre que no hi hagi, que no crec que sigui el cas, que no hi hagi, com s’en diu d’això… ara no em surt el nom, però bueno, si voleu utilitzar un espai públic, home intenteu demanar permís, nosaltres no us direm que no.

Ind 1:- D’acord, o sigui es favorable a que continuem…

P.P.:- Totalment, aviam que continueu existint? si si

Ind 1:- Bueno, existint i amb la nostre, entre cometes, activitat.

P.P:- Si, si el que passa és que us recomanaria que féssiu això, perquè he vist que hi ha una petició per un dia de…

Ind 1:- La celebració del cinefòrum.

Ind 2:- Es uno de nuestros objetivos principales es la actividad de hacer educación política y forma parte.

P.P:- Després em parlarem, d’entrada us diré que no tenim ni projector ni pantalla. L’Ajuntament no? però es clar, els tècnics diuen es que necessitem algú que es faci responsable, se li donen les claus, el que sigui eh, o se li dona doncs, l’endoll, per temes formals no?, que a mi m’agradaria que estiguéssiu registrats, per temes formals, no per temes de tenir-vos localitzats i tot això, no no no ni molt menys.

2. Quins plans té el seu govern per tal de fomentar la creació de llocs de treball al nostre poble?

P.P:- Pues no dificultar, no dificultar la creació de llocs de treball. Tenim la sensació que s’ha dificultat crear de llocs de treball no? i per tant l’Ajuntament el que ha de fer a partir d’ara és… aviam l’Ajuntament no pot crear llocs de treball però el que si que pot fer és no posar tantes traves i tant impediments a les empreses que es volen instal.lar. I estem en aquesta línia, estem en aquesta línia… Hi han uns impediments legals que s’han posar si no es compleixen unes determinades normatives però lo que no pot ser es trigar 8 mesos a obrir una nova botiga. Això passava eh, això passava fins ara fins fa poc, jo conec a persones que estaven pagant la seva hipoteca i que no han pogut obrir el seu negoci fins al cap de 8 mesos.

Ind 1:- Més que fomentar seria facilitar…

P.P:- Facilitar, facilitar, amb el terme, correcte eh,… facilitar, finestreta única, aplicativa de la directiva “Rockenberg” això és un tema que si voleu podem parlar, és tot el tema de liberalització comercial, i en fi, tot això. Promoure l’activitat econòmica avui en dia significa no posar traves. I si Masnou potenciés doncs els seus actius que té Masnou l’activitat econòmica vindria sola no?

3. Com a ciutadà, quina valoració fa de l’actuació del desallotjament de la plaça Catalunya del dia 27 de Març?

P.P:- Va ser un error. Com a ciutadà?

Ind 1:- Si, si com a ciutadà.

P.P:- Va ser un error com es va fer. Va ser un error com es va fer. Et refereixes ah…

Ind 1 i 2:- Al, si, la “neteja” de pl. Catalunya si.

P.P:- Vale, va ser un error. Va ser un error. Si el que es volia era fer una neteja, que no qüestiono, no sóc ningú per qüestionar si es tenia que fer o no es tenia que fer la neteja, jo crec que es podia haver fet d’una altre manera. Però va ser un error.

Ind 1:- Querías… (a Ind 3).

Ind 3:- Si, respecto a la pregunta anterior, una pregunta añadida. Se tendrá en cuenta el tema medioambiente y pequeña empresa no? en la liberalización de…

P.P:- Hombre es que esto la normativa medioambiental sobretodo si si.

Ind 3:- De la agenda 21. Masnou no está en la agenda 21 no?

P.P:- Si, si la agenda si. Pero todo esto es ya normativa medioambiental, que ya es de obligado cumplimiemto. La agenda 21 fue lo que dió pie a la normativa en su momento, però hi ha el permís medioambiental.

Ind 3:- Y a las pequeñas empresas,osea a las empresas familiares más pequeñas también…?

P.P:- Depende que tipo de actividades eh…

Ind 3:- Lo digo porque a veces con la liberalización yo tengo una tienda de ropa y al lado me ponen un Zara no?

P.P:- Te ponen un Zara?

Ind 3:- Claro, y entonces ya mi negocio… o me voy a trabajar al Zara, en condiciones más precarias…

P.P:- No no, la liberalización no viene por aquí sino lo que viene es, hasta ahora las empresas decían “eh, que vengo” y entonces la administración actuaba diciendo pues vale si tu vienes yo te miro que cumplas que no cumplas, que esto que lo otro, que este reglamento… ahora para depende que actividades que no són peligrosas, ahora ya las empresas no dicen “eh, que vengo” las empresas dicen “eh, me he puesto”. Entonces tu tienes unos términos para pasar todo…es decir lo que tu antes pasabas previamente ahora es posteriori, y esto está enfocado en una directiva de la Unión Europea que lo que pretende era, esto era más bien para profesionales, es a dir no botigues, pero si dentistas, abogados, arquitectos… esto anava més per aquí, el que passa és que al final la directiva s’ha obert y se llama directiva de servicios, directiva de serveis y va por la via de la comunicación, en fin yo creo que es una directiva que se ha de aprobechar, perquè té coses positives.

Ind 3:- Gracias.

P.P:- De nada

Ind 1:- La última i ja et deixem marxar…

P.P:- No home no, Com si em tinguéssiu segrestat …

Ind 1:- No no, que t’han passat la nota i no volem …

4. Com a ciutadà, estaria interessat en participar a les assemblees i/o comissions del 15m de la nostra vila per tal de posar en comú i debatre les reflexions i propostes que vostè vulgui aportar?

P.P:- Si bueno…

Ind 1:- Com a ciutadà

P.P:- Es que jo no sóc un ciutadà per desgràcia.

Ind 1:- Les 24 hores del dia?…

P.P:- Jo les 24 hores del dia, jo per sort o per desgràcia, pues aquí a El Masnou entre 22.000 quasi 23.000 habitants, pues en n’hi ha un, com diuen, com en deien els francesos primum inter pares no?, en n’hi ha un que és diferent i aquests sóc jo. A veure si jo pogués dissociar de dir ara sóc alcalde ara no ho sóc, en el moment en el que fos alcalde…No tindria… Vols aigua?( a la companya ), no tindria cap problema però el problema és que sóc alcalde i vull dir, i si em veieu no em veieu com a Pere em veieu com Alcalde. Jo ho respecto però, però si em permeteu no hi participaré, d’una manera directa.

Ind 4:- Nosaltres no obliguem a ningú.

Ind 1:- Però volem que entenguis que és com una invitació i que apart disposem de mitjans, per internet…

P.P:- I que m’agrada, i el que si que faré és recomanar que si hi ha algú del nostre equip de govern doncs que …, no posaré cap trava a ningú que si vol venir i participar, cap problema, però jo com a Alcalde jo em dec a una altre assemblea no? i que és aquella que tinc en allà i que són 21 persones i aquesta és l’assemblea a la que jo em dec entre cometes. No estic minus valorant la vostre, ni molt menys. Jo, ja t’ho dic, si tingués un vestit que ara me’l trec i ara no sóc alcalde no tindria cap problema, però per desgràcia ho sóc 24 hores no?. Espero que entengueu una mica, aquesta postura.

Ind 1:- Ja et diem que és una invitació i de forma anònima…

P.P:- Gràcies, però bueno, jo no sóc anònim, vull dir que…

Ind 2:- Avui la xarxa ens permet ser anònims a tots…

P.P:- Si, bueno, si, ja ho sé ja ho sé, però si jo pogués anar allà amb un disfraç o un antifaç…

A partir d’aquí és comiat i ens emplacem a fer arribar el qüestionari i a mantenir el contacte.

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: