Presentació del Procés Constituent al Baix Maresme
Jornades
Els dies 26 i 27 d’abril organitzem les primeres jornades [des]Banka per tal de començar el camí cap a un Front ciutadà contra el poder financer.
Des de desBanka volem oferir una possibilitat de trobada a totes aquelles persones i col·lectius que aposten per alternatives justes, ètiques, socials i democràtiques al poder financer actual. Aquesta és la pretensió de les Jornades: reunir voluntats, complicitats i convergències que facin possible la unitat i la participació popular per tal d’aconseguir una alternativa social i autènticament democràtica a aquest sistema injust i caducat.
Ocuparem dos espais diferents: les Cotxeres de Sants i el Casinet d’Hostafrancs. Als diferents espais es simultanejaran intervencions de persones representants de diferents moviments socials que venen lluitant des de fa temps en les seves respectives àrees contra aquest poder.
Gent de la PAH, EstafaBanca, Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute, Cooperativa Integral Catalana, Coop57, Fiare, Plataforma per la Banca Pública, Plataforma para la Nacionalización de las Cajas de Ahorros, Ecologistes en acció, Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Alternativas Económicas, Attac…
I experts i activistes com Ada Colau, Agustí Colom, Antoni Domènech, Miren Etxezarreta, Itziar González, Carlos Jiménez Villarejo, Arcadi Oliveres, Albert Recio, Jordi Roca o Esther Vivas, entre d’altres.
Conclourem amb una gran Assemblea perquè parli, s’organitzi i s’involucri la veu de la ciutadania que és la que el poder ha de sentir cada cop amb més força.
Taules
Abusos bancaris
Falta de regulació, cost social i econòmic dels excessos bancaris i pràctiques abusives (hipoteques, preferents…).
Ponents: Carlos Bugallo (Plataforma Valenciana per la Banca Pública), Eva Corredoira (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), Diego Herrera (Plataforma Estafa Banca Mataró), Andreu Missé (revista Alternativas Económicas).
Banca ètica
Alternatives a la banca tradicional: banca ètica i cooperativa.
Ponents: Matilda García (cooperativa de crèdit CASX), Eulàlia Reguant (Fiare), Xavi Teis (COOP57)
Banca pública
Per què és necessària una banca pública, de quina mena i com fer-la.
Ponents: Agustí Colom (Profesor de economía UB), Carlos Sánchez Mato (ATTAC i Plataforma por la Nacionalización de las Cajas), Juan Sotres (ATTAC i Plataforma por la Nacionalización de las Cajas)
Criminalitat financera
Crims del poder financer: més impunitat que càstig.
Ponent: Carlos Jiménez Villarejo
Deute
La crisi del deute: d’on venim i a on anem?
Ponents: Sergi Cutillas (Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute), Inés Marco (Observatori del Deute en la Globalització i Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute), Gemma Tarafa (Observatori del Deute en la Globalització i Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute).
Banca: inversions criminals
Què fa la banca tradicional amb els nostres diners? Com a exemple, dos tipus d’inversions criminals: especulació alimentària i armament.
Ponents: Esther Vivas (Universitat Autònoma de Barcelona), Pere Ortega (Centre Delàs).
L’Europa de l’Euro
Construcció de la Unió Europea, situació actual i perspectiva econòmica i social
Ponents: Antoni Domènech (Universitat de Barcelona), Miren Etxezarreta (Universitat Autónoma de Barcelona), Albert Recio (Universitat Autònoma de Barcelona)
Ecologia i finances
Com afecta el poder financer al nostre medi ambient; ecologisme social i poder financer: casos Caixabank i Bárcenas.
Ponents: Jordi Roca (Universitat de Barcelona), Maria García (Ecologistes en Acció de Catalunya).
Vía El País
Alega que la norma no permite al juez paralizar los desalojos como medida cautelar
El fallo será directamente aplicable, a partir de ahora, a los procesos de desahucio
Mohammed Aziz, el marroquí que inició la cruzada contra la ley hipotecaria, tras conocer la sentencia. / Carles ribas
La norma hipotecaria española por la que se ha desahuciado a decenas de miles de personas no es compatible con la ley europea. Lo acaba de dictaminar el Tribunal de Justicia de la UE, que analizaba una pregunta remitida por un juez mercantil de Barcelona. José María Fernández Seijo quería saber si la norma que permitió a CatalunyaCaixa expulsar de la vivienda a Mohamed Aziz y exigirle el pago de toda la deuda era conforme a la legislación de la Unión Europea. El fallo de esta mañana del Tribunal de Luxemburgo establece que no, que la normativa española es contraria a una directiva europea de 1993 sobre protección de los consumidores porque no permite a los jueces adoptar unas medidas cautelares, como la paralización del desalojo. Ahora podrán hacerlo.
Las repercusiones de la sentencia se harán notar en todos los casos de ejecuciones hipotecarias que se tramiten, tanto en los procesos vivos como en las pendientes de dictar. La sentencia no afecta solo a los juzgados españoles, sino a los de toda la UE. Pese a que el fallo de Luxemburgo no obliga forzosamente a España a cambiar la ley, el Gobierno se ve abocado a hacerlo. En caso contrario, la Comisión Europea podría abrir un expediente sancionador en su contra. Todo apunta a que el Ejecutivo de Mariano Rajoy ya se esperaba este revés judicial, ya que ha esperado a conocer la sentencia para aprobar el proyecto de ley sobre desahucios que está en tramitación en el Congreso.
Una de las anomalías del proceso de ejecución español es que si el hipotecado deja de pagar algún mes al banco, la entidad acreedora puede desahuciarlo a través de un procedimiento acelerado. Si el deudor considera que el contrato que firmó era abusivo, puede acogerse a un procedimiento más largo, denominado declarativo, cuya resolución suele llegar tarde. Incluso cuando el magistrado falla a favor del deudor, la hipoteca ya se ha ejecutado. Podrá reclamar una indemnización, pero ya ha perdido su casa.
El Tribunal de Luxemburgo ha concluido que la normativa española vulnera la directiva y que el juez que conozca el proceso declarativo debería poder adoptar medidas cautelares como suspender la ejecución del desalojo, “para garantizar la plena eficacia de su decisión final”. No basta, según el tribunal, con la concesión de una indemnización posterior, posibilidad que califica de “incompleta e insuficiente”.
El origen del caso se remonta a julio de 2007, cuando Mohamed Aziz firmó una hipoteca que a los pocos meses no pudo pagar. La caja ejecutó el inmueble y Aziz fue desalojado de la vivienda el 20 de enero de 2011. Además, le exigieron el pago de la totalidad de la deuda y unos intereses de demora del 18%. Posteriormente, alegó que una de las cláusulas del contrato era abusiva y expuso que, sin embargo, no había podido hacer valer este hecho en el procedimiento de ejecución hipotecaria. Pidió que este se declarara nulo.
Es esto, precisamente, lo que el juez José María Fernández Seijo, titular del Juzgado de lo Mercantil número 3 de Barcelona, preguntó al Tribunal de Luxemburgo en una cuestión prejudicial: si la normativa española que no permite la posibilidad de oponer el carácter abusivo de las cláusulas cuando se va a desalojar a un ciudadano de su casa, es compatible con la directiva europea 93/13/CEE sobre cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores. La respuesta ha sido negativa.
El juez Fernández Seijo hizo otra pregunta al tribunal: si podía precisar el concepto de “cláusula abusiva”. ¿Es abusivo que el banco considere vencido el préstamo por el impago de una sola cuota hipotecaria? ¿Es abusivo fijar unos intereses de demora del 18% cuando el tipo de interés ordinario pactado con el banco fue de un 4,87%? Sobre estos puntos, el tribunal señala que será el juez nacional el que tendrá que apreciar si estas cláusulas son abusivas o no atendiendo a ciertos criterios que se fijan en la sentencia.
Sobre el vencimiento anticipado, el juez deberá examinar si el deudor ha incumplido una obligación “esencial” dentro de la relación contractual; si el incumplimiento ha sido lo suficientemente grave “con respecto a la duración y cuantía del préstamo”; y si el derecho nacional prevé “medios adecuados y eficaces” para que el consumidor pueda “poner remedio a los efectos del vencimiento anticipado del préstamo”. En relación con los intereses de demora, fija la sentencia que el juez habrá de comprobar que no van “más allá de los necesario”.
Para determinar si ha habido un “desequilibrio importante” dentro de la relación contractual que perjudique al consumidor, deberá comprobarse “si el profesional, tratando de manera leal y equitativa con el consumidor, podía estimar razonablemente que este aceptaría la cláusula en cuestión en el marco de una negociación individual”. También tendrá que examinar el juez si el contrato “deja al consumidor en una situación jurídica menos favorable que la prevista por el derecho nacional vigente”.
L’ajuntament està enviant les primeres respostes a aquelles persones que van participar a l’ACCIÓ CIUTADANA: Per uns pressupostos transparents i participatius al Masnou. Aquí la teniu:
PREINSCRIPCIONS CURS 2013-2014
Com ja vàrem fer l’any passat, recolzem amb les nostres eines la difusió de les dates de preinscripcions pel curs vinent per garantir la qualitat de l’ensenyament a la nostre vila. Compartim des d’aquí la circular de la coordinadora d’AMPA’s.
de l’11 al 22 de març de 2013
Benvolgudes famílies:
Des de la Coordinadora d’AMPA’s de les Escoles Públiques del Masnou, volem recordar-vos la necessitat d’inscriure als vostres fills/es dins les dates establertes tant a primària com a secundària.
Aquest any especialment, totes les famílies que voleu portar al vostre fill/a a una escola pública del municipi, heu d’omplir les opcions de l’imprès de preinscripcions amb els codis corresponent a les 5 escoles públiques del Masnou per ordre de preferència (per Educació Infantil i Primària) i dels 2 Instituts públics (per Secundària).
La gran qualitat educativa dels centres públics fa que sigui una opció prioritària de moltes famílies però una vegada més, des de l’Administració i davant la falta de sol·licituds cap a l’escola privada, es pretén obligar a les famílies a renunciar al seu dret d’elecció.
Reiterem la nostra postura d’anys anteriors, i així li hem manifestat al Departament d’Ensenyament i a la Regidora d’Ensenyament de l’ajuntament del Masnou, de no acceptar que es vulneri el dret d’elecció de les famílies al tipus d’educació i escola que volen pels seus fills/es.
Des de la Coordinadora hem sol·licitat una reunió amb el Departament d’Ensenyament per seguir avançant en la millora de la qualitat educativa al Masnou.
Us seguirem informant properament.
COORDINADORA D’AMPA’S D’ESCOLES PÚBLIQUES DEL MASNOU
PER L’ESCOLA PÚBLICA “LA NOSTRA”
La ciutadania té dret a participar en els assumptes públics i a rebre una informació veraç i de qualitat per part de l’Administració en aquells assumptes que siguin del seu interès. Un dels principis bàsics per garantir i fomentar aquesta participació ciutadana és, precisament, la transparència en la gestió dels assumptes públics, garantint a tota la ciutadania l’accessibilitat a la informació.
Des de l’Assemblea Indignada del Masnou ens volem unir a la campanya iniciada ahir pels companys de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute en favor d’una major transparència en l’administració local.
El passat mes de gener l’Ajuntament de Sant Joan Despí davant la mobilització ciutadana es va veure obligat a publicar els comptes municipals al seu web. Mentrestant el nostre Ajuntament segueix publicant aquest resum ridícul del pressupost anual.
Aconseguir que això conviï és ben fàcil, només has de descarregar-te l’escrit que trobaràs al final d’aquesta entrada i registrar-la al ajuntament. Ja sigui a través de la OAC (C/Roger de Flor) o fer-ho de forma electrònica en aquest enllaç.
Si molts ho fem no podràn seguir amagant en que gasten els nostres diners!!!
BAIXA EL MANIFEST
(VERSIÓ EN CASTELLÀ)











